Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han d' embrancar-se, ineluctablement, en processos globals de normalització lingüística.
Paper de l'escola a les polítiques lingüístiques:
Molt important, ja que és un dels agents socials més implicats i ha de realitzar aquestes funcions del procés tan importants:
- Difusió de la norma de la llengua minoritzada.
- Facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove.
- Normalització de la pròpia institució escolar i de la comunitat educativa de que es nodreix.
La situació del valencià:
No és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social. Cal un projecte polític de futur que vertebre i done sentit a tots els esforços per tal d'assumir un canvi dràstic en les competències lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua.
Aprovat l'Estatus d'autonomia i la Llei d'ús i ensenyament del valencià es produeix una reforma educativa dins d'un model d'educació bilingüe. D'aquesta manera s'organitza el sistema educatiu en funció de les dues llengües en presència. Els objectius del sistema educatiu valencià era dominar les dues llengües en pla d'igualtat per part de tots els xiquets i xiquetes.
30 anys després d'aquesta aprovació de la LUEV només un 19% de l'alumnat rep l'ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda.
Les polítiques que ha aprovat el govern valencià de l'any 1995 ha consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris.
- L'alumnat que s'escolaritza en valencià creix però ho fa lentament.
- L'exempció a l'assignatura de valencià continua sent permesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada