BLOC 4: Llengua i immigració.

1. Llengua i immigració.
Ha incrementat molt durant els darrers anys l'arribada d'alumnat procedent d'altres països a la Comunitat Valenciana.
Tant la comunitat educativa, la societat en general i les persones que arriben a un país han de fer una tasca d'adaptació i d'integració dels nouvinguts.
L'escola és un dels elements integradors més important, per això es requereix dissenyar i implementar mesures que promoguen aquesta labor integradora.

- Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola:
a) Conéixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, els seus processos d'aprenentatge i les competències que tenen en cadascuna d'elles.
b) Donar visibilitat a la diversitat lingüística. Es tracta d'aprofitar i fer servir el que ja sap en una altra llengua per als nous aprenentatges.
c) Incorporar activitats que desperten l'estima i curiositat cap a la diversitat lingüística.
d) Organitzar el currículum amb un enfocament que partisca d'un tractament integrat de les llengües que s'han d'ensenyar. El professorat de llengües ha d'estar molt coordinat.
e) Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l'ús de la llengua en diferents activitats significatives.

2. Programa PASE.

És una mesura de suport temporal per a l'acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana amb la finalitat de facilitar-li l'adaptació i adquisició de les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular d'ensenyament per tal de facilitar la seua integració al grup i centre.

Aquest programa en una primera fase compensa les necessitats lingüístiques i en la segona fase compensa les necessitats d'aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.
Els seus objectius són:
- Proporciona una competència inicial en la llengua base així com la introducció en l'altra llengua cooficial.
- Facilitar la integració al centre escolar i la incorporació al grup  de referència.
- Dotar a l'alumnat de la competència lingüística social bàsica perquè puga interactuar.
- Compensar les necessitats d'aprenentatge en les àrees o matèries del currículum.
- Desenvolupar hàbits escolars i habilitat socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
- Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada.

La duració del programa amb caràcter general serà entre tres i sis mesos, en cap cas excedirà d'un curs escolar.

Els criteris generals són:

. Cada alumne està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. No poden estar tot l'alumnat del programa PASE en un mateix grup. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE.
. La intervenció educativa del programa PASE s'ajusta al perfil de l'alumnat.
. Tindrà com a màxim una assignació de quatre hores diàries i vint setmanals.

L'organització del programa és el següent:

- El currículum específic del programa PASE s'articula en àmbits que permeten un aprenentatge lingüístic significatiu recolzat en continguts curriculars de diverses àrees. Els àmbits són lingüístic i social/ lingüístic i científic.
- L'alumnat tindrà una hora de tutoria especifica a càrrec d'un dels professors que impartisquen els àmbits.
- Els continguts de les àrees curriculars s'abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s'impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d'educació bilingüe del centre. La segona llengua oficial s'anirà introduint progressivament en funció de l'alumnat.
- S'aprendrà llengua adaptant el material didàctic general de les àrees de coneixement en què l'alumnat encara no està integrat i amb el suport d'altres materials específicament dissenyats per a l'aprenentatge autònom.
- L'horari d'atenció específica es va reduint a mesura que l'alumne s'integra en les àrees del currículum amb les adaptacions pertinents.
- Els àmbits del programa estaran a càrrec d'un professor o professora pertanyent a un dels departaments de les àrees que integren els àmbits.

3. Pla d'acollida.

És  un protocol d'actuacions per tal de facilitar l'adaptació del nou alumnat al centre escolar. Ha d' aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

Aquest pla s'emmarca:
- En el projecte Educatiu de Centre: on es defineix els compromisos de caràcter lingüístic, curricular, social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d'alumnat amb cultures diferents.
- En el Projecte Curricular de Centre: s'incorporaren al currículum referències multiculturals i les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l'alumnat estranger.
- En el Projecte Lingüístic de Centre: on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l'arribada d'aquest alumnat i facilitar el seu procés d'aprenentatge i d'integració.
- En el Pla d'Acció Tutorial: es dóna en Educació Secundària i fa referència a les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l'alumnat.

Recursos necessaris:
. Un aula d'acollida i acompanyament.
. Tutor/a d'acollida.
. Psicopedagog, professorat en pedagogia terapèutica, educador...
. Tutor/a del grup de referència.
. Professorat....

Altes mesures:

Com per exemple tutor/a individual i/o alumne guia, mediadors...

Protocol d'acollida:

1. Rebuda.
2. Matrícula i entrevista familiar posterior.
3. Entrevista amb l'alumnat i avaluació inicial.
4. Presentació al grup i assignació de company/a.
5. Elaboració d'informe i adscripció al curs.
6. Traspàs d'informació al tutor i a l'equip docent.
7. Entrevista amb l'alumne i confirmació del curs.
8. Notificació del curs i horaris a la família.
9. Elaboració pla de treball i adaptació curricular.
10. Elaboració d'un fons de material adaptat i seguiment de procés d'adaptació.

BLOC 3: Política lingüística i ensenyament.

Política lingüística: activitat que desenvolupa el govern sobre l'ús de les llengües.

Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han d' embrancar-se, ineluctablement, en processos globals de normalització lingüística.

Paper de l'escola a les polítiques lingüístiques:

Molt important, ja que és un dels agents socials més implicats i ha de realitzar aquestes funcions del procés tan importants:

- Difusió de la norma de la llengua minoritzada.

- Facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove.

- Normalització de la pròpia institució escolar i de la comunitat educativa de que es nodreix.

La situació del valencià:

No és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social. Cal un projecte polític de futur que vertebre i done sentit a tots els esforços per tal d'assumir un canvi dràstic en les competències lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua. 

Aprovat l'Estatus d'autonomia i la Llei d'ús i ensenyament del valencià es produeix una reforma educativa dins d'un model d'educació bilingüe. D'aquesta manera s'organitza el sistema educatiu en funció de les dues llengües en presència. Els objectius del sistema educatiu valencià era dominar les dues llengües en pla d'igualtat per part de tots els xiquets i xiquetes.

30 anys després d'aquesta aprovació de la LUEV només un 19% de l'alumnat rep l'ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda.

Les polítiques que ha aprovat el govern valencià de l'any 1995 ha consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris.

- L'alumnat que s'escolaritza en valencià creix però ho fa lentament.

- L'exempció a l'assignatura de valencià continua sent permesa.

BLOC 2: EDUCACIÓ PLURILINGÜE.

1. Models d'educació plurilingüe.

Coneixements previs:

- Llengua oficial: idioma que s'adopta com a propi i és, per tant, la llengua de cada institució. Normalment a la llengua històrica de la zona.
- Llengua cooficial: llengua oficial d'un territori juntament amb una altra o altres.
- Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
- Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia com a sinònim de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
- Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.

Implicacions de l'ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià:

1- El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2- L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
3- Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficial en acabar l'escolaritat obligatòria.
4- El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
5- Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la comunitat.
6- L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.

Un model educatiu per a una societat amb dues llengües, pel que fa a la llengua minoritzada pot:

a) Marginar-la.
b) Acceptar-la només com a àrea (Educació monolingüe)
c) Acceptar-la com a àrea i com a vehicle d'instrucció per a abandonar-la després (Educació bilingüe-Model compensatori o de transició).
d) Acceptar-la com a àrea i com a vehicle d'instrucció per mantenir-la només per als parlants de la llengua minoritzada (Educació bilingüe-Model de manteniment).
e) Acceptar-la com a àrea i com a vehicle d'instrucció per mantenir-la per a TOTS els parlants (Educació bilingüe-Model d'enriquiment).

Models:

- Model compensatori: els destinataris són els usuaris d'una L1 minoritzada. El seu objectiu és compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada. Al principi L1 és la llengua d'instrucció, després mitjançant aquesta es dóna a conéixer la L2 que més tard serà la llengua d'instrucció amb la incorporació dels aprenents als programes regulars en L2.
- Model de manteniment:  els destinataris són els usuaris d'una L1 minoritzada. El seu objectiu és mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades. L'ensenyament comença amb L1 com a llengua d'instrucció i a poc a poc s'incorpora la L2 als continguts escolars.
- Model d'enriquiment: els destinataris són els usuaris de les dues llengües en contacte. El seu objectiu és desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües. La distribució de les dues llengües serà equitativa com a llengües d'instrucció al llarg de diferents etapes educatives.
- Model de recuperació plena: els usuaris són els parlants de les dues comunitats lingüístiques. El seu objectiu és invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada. La L1 és la llengua vehicular mentre que la L2 s'estudia com una mera matèria més.

2. Programes d'educació bilingüe i plurilingüe.

És un patró didacticoorganitzatiu que intenta adaptar-se al conjunt de variables que conformen una situació educativa general.
PEB està dissenyat per a tota la comunitat. El seu objectiu és que tots els membres assolisquen un domini efectiu de totes dues llengües sense perjudici de l'aprenentatge d'una llengua estrangera.
La seua classificació és:
- Atenent al territori.

- Atenent a la llengua base d'aprenentatge.

- Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.

Es concreta segons:
- La llengua de l'entorn de l'alumnat.
- La necessitat des d'una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
- L'actitud dels pares i mares envers la presència del valencià al centre.
- La llengua base d'aprenentatge en què s'iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.

PEB al territori valencià:

-Territoris de predomini lingüístic castellà: Educació monolingüe ja que s'utilitza el castellà com a llengua vehicular i el valencià com a àrea (PROGRAMA BÀSIC). Es pot demanar l'excepció de l'assignatura.

-Territoris de predomini lingüístic valencià: Educació bilingüe, model d'enriquiment. Es pot trobar un Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV), Programa d'Immersió Lingüística (PIL), Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) i Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).

. PEV: Comportarà l'ús del valencià com a llengua base de l'aprenentatge en tot el tram de l'Educació Infantil i Primària. La zona d'aplicació són les poblacions de predomini lingüístic valencià, en els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants. S'aplica en infantil, primària i secundària, ja que el programa PEV continua de forma coherent a secundària. Els objectius són afavorir l'aprenentatge a partir de la L1 i desenvolupar un domini formal del valencià i al mateix temps assolir un domini equilibrat del castellà que des del principi es fa una introducció al castellà oral.

. PIL: Està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació. El programa està dissenyat perquè, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l'alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. La zona d'aplicació són les poblacions de predomini lingüístic valencià en els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants. Els seus objectius són afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la llengua no assolida, aconseguint una competència lingüística en aquesta llengua i aconseguir el domini de les dues llengües oficials. La llengua vehicular primera, la iniciació a la lectoescriptura i la introducció a una llengua estrangera es dóna en valencià. El castellà s'incorpora com a llengua d'instrucció al primer o segon cicle de primària. No existeix aquest programa a l'ESO però continua de forma coherent amb el PEV.

. PIP: Aquest programa afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià fins que s'assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dues llengües oficials. Aquest disseny tractarà de garantir almenys l'ús del valencià com a llengua d'aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups. La zona d'aplicació són les poblacions de predomini lingüístic valencià en els centres amb alumnat valencianoparlants i castellanoparlants. S'aplica en infantil, primària i secundària. El seu objectiu és afavorir l'aprenentatge a partir de la L1. La llengua base de l'aprenentatge és el castellà i s'introdueix el valencià de manera oral des de l'etapa infantil. Al primer cicle de primària s'introdueix el valencià com a àrea. Al segon cicle s'introdueix l'assignatura de Coneixement del Medi en valencià. En secundària es continua el programa amb l'ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques.

. PEBE: Aproximació a una llengua estrangera en segon curs d'infantil. S'incorpora a primer cicle de primària aquesta llengua estrangera com a vehicular. Amb tot, cal determinar la proporció de l'ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada respectant els mínims, així com el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, i la definició del tractament de la lectoescriptura.

3. Documents organitzatius:

Disseny Particular del Programa d'ensenyament en valencià (DPP):

És un document de caràcter obligatori que ha de ser aprovat pel Consell Escolar que permet adoptar un determinat  PEB adequat al centre. En ell es delimita l'ús vehicular de cada llengua per després elaborar el Projecte Educatiu de Centre coherent al programa d'educació bilingüe triat. A més, permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament i l'és del valencià en cada centre.

Els continguts que presenta són:

- Objectius generals del currículum.
- Delimitació de l'ús del castellà i valencià com a llengües d'instrucció.
- Moments i seqüència d'introducció sistemàtica de la lectura i escriptura en valencià i castellà.
- Tractament metodològic del valencià, castellà i de la llengua estrangera.
- Previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.

- El centre educatiu com a unitat d'intervenció.

. Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius.
. Per mantenir una llengua viva és fonamental l'actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a sobreviure amb molts pocs parlants si aquests en fan ús.
. La presència del valencià en l'àmbit acadèmic, administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu és de gran importància.
. Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús habitual en les activitats del centre suposa una planificació.

BLOC 1: CONTACTE DE LLENGÜES.

1- Bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística.

En primer lloc diferenciarem entre llenguatge, llengua i parla:

.Llenguatge: capacitat que tenim els humans de comunicar-nos.

.Llengua: codi de signes lingüístics que una comunitat comparteix.

.Parla: interpretació que cadascú fa de la llengua.

En relació amb el llenguatge hi ha elements interns que fan referència al conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua, i elements externs que és l’ús lingüístic del llenguatge.

La sociolingüística és la disciplina que estudia les condicions d’existència d’una llengua. Per tant, manté una relació amb els elements externs del llenguatge, ja que analitza l’ús lingüístic i el relaciona amb el seu context.

El monolingüisme és l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. És molt difícil que es done aquesta situació per tant és una situació d’excepció.  Aleshores és comú que hi haja un contacte de llengües i en cada societat es resol d’una manera. Per altra banda, es necessari ressaltar que no és el mateix el monolingüisme estatal que l’acceptació d’una sola llengua oficial. Dins del monolingüisme trobem:

-          Monolingüisme individual: quan una persona utilitza una sola llengua de manera habitual.

-          Monolingüisme social: quan la societat usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

També és important diferenciar entre llengua minoritària i llengua minoritzada. La primera fa referència a què la llengua té un nombre reduït de parlants i la segona és aquella que pateix un retrocés del seus usos en la pròpia comunitat lingüística. Els parlants de les llengües minoritzades han de tindre un bilingüisme unilateral per a comunicar-se. Aleshores, una llengua majoritària com el castellà pot ser minoritzada com és el cas de Puerto Rico.

El bilingüisme és un concepte polisèmic però la definició més amplia és la següent:  és el cas més simple de plurilingüisme, és a dir, aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues. De manera que s’entén com la possibilitat d’un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell però és una situació utòpica. També trobem diferents tipus:

-          Bilingüisme individual: capacitat d’una persona d’emprar dues llengües. Es pot classificar segons el grau d’ús de la llengua (actiu, passiu), segons el grau de domini de les llengües (simètric, asimètric) i segons la motivació psicològica (instrumental, integratiu)

-          Bilingüisme social: fa referència a les situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencer que formen grups socials. S’utilitzen dues llengües alternant-les segons les normes d’ús establertes. Ací és on està el conflicte lingüístic, ja que sempre amaga una situació de desigualtat. En el mite del bilingüisme apareix el concepte com una manera d’ocultar una situació de conflicte i un procés de substitució lingüística.

-          Bilingüisme territorial: és el que apareix en un espai dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna llengua pròpia com passa al País Valencià.

La diglòssia és quan coexisteixen dues varietats d’una mateixa llengua. Hi ha una distribució funcional d’aquestes varietats d’una llengua en la qual una mateixa llengua utilitza la varietat A per a un ús formal i una varietat B per a un ús informal. Segons Fishman també fa referència aquests concepte a quan una llengua A ocupa els àmbits formals i la B els àmbits informals.

Relacionant el concepte de diglòssia i bilingüisme es pot donar quatre situacions diferents:

-          Situació de diglòssia i bilingüisme: quan els membres d’una societat són capaços d’expressar-se en dues llengües que exerceixen funcions distintes.

-          Situació de diglòssia sense bilingüisme: quan l’elit dirigent d’una societat introdueix una llengua com a distintiu de classe.

-          Situació de bilingüisme sense diglòssia: els que aprenen un segon idioma per pròpia voluntat però no incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia.

-          Situació sense bilingüisme ni diglòssia: societats o estats monolingües.

La substitució lingüística es dóna quan en un conflicte de llengües, dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o totalment un sistema en els diversos àmbits d’ús. És a dir, s’ha canviat una llengua per altra. Es tracta d’una situació dinàmica i inestable, i té diverses etapes.

Un fenomen paral·lel a la substitució lingüística és la interposició o mediatització. Es dóna quan la llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món. Els parlants empren la llengua dominant per a traduir una tercera llengua.

La interferència lingüística són els canvis en l’estructura d’una llengua per la influència d’una segona llengua. Hi ha diferents tipus:

         -  Interferència fònica.

        - Interferència lèxica i semàntica.

         -  Interferència morfosintàctica.

A més a més, alguns factors que actuen com a estímul o fre de la interferència lingüística són:

         - Prestigi de la llengua.

        -  Grau de lleialtat lingüística dels parlants.

         -  Dimensions del grup bilingüe i homogeneïtat o diferenciació sociocultural.

La normalització lingüística és un procés de resposta al conflicte lingüístic i de cohesió. Pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seua desaparició. Aquest procés inclou:

          - Normativització: codificació de la llengua.

          - Política lingüística: activitat que desenvolupa un govern sobre l’ús de les llengües. Pot ser conscient o inconscient.

2- Història social:

Fa referència al panorama històric del conflicte de llengües al País Valencià.

a)      Naixement i expansió del s. VII al c. XIV.

-   Consciència de la nova llengua: documents escrits i primeres denominacions.

-          Expansió geogràfica del català: mediterrània i peninsular.

-          Cancelleria Reial. Creació d’un model de prestigi.

-          Formació de la tradició literària catalana.

b)      Etapa d’esplendor S. XV.

-          Plenitud de la producció literària: valenciana prosa i desoccitalització lírica.

-          Llengua en els àmbits no literaris.

-          Bases històriques de la castellanització: canvi idiomàtic.

c)       Procés de substitució lingüística:

. Decadència: aquest terme va ser encunyat per designar l’etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposició al de Renaixença, període que la llengua recupera els usos cultes.

Les causes polítiques, social i cultural:

- En la primera meitat del segle XVI: desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d’Aragó. Pèrdua de poder polític. En aquest segle va ser l’expulsió dels moriscos i d’aquesta manera València va perdre un terç de la població i va ser repoblada per castellans. Les editorials editaven en castellà per haver-hi més demanda. El llatí continuava sent la llengua culta. Això va provocar una pèrdua de la consciència lingüística i la desconfiança envers la pròpia llengua. En aquesta època va entrar molts castellanismes en el lèxic. El català es va dialectalitzar molt més i aparegueren noms de “llengua mallorquina”, “llengua catalana” i “llengua valenciana”.

- S. XVIII: Espanya era un estat uniforme amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s’instal·laren a les terres catalanoparlants. Com el català només s’utilitzava en l’àmbit privat a final del segle XIX i, fins i tot en el XX, el redreçament dels usos cultes de la llengua era molt difícil.

És necessari ressaltar que hi havia persones preocupades de la situació del català lluitant per la llengua.

. Renaixença: se situa simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria en 1833 de Bonaventura Carles Aribau. En aquesta època aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català. A diferència de l’època anterior el català entra a l’àmbit culte: poesia, teatre, novel·la, vida pública... Açò va ser important per a dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

3- Normalització i normativització:

Com ja es va dir, la normalització pretén recuperar els àmbits d'ús d'una llengua i el nombre de parlants per lluitar contra la seua desaparició. Aleshores és l'única possibilitat perquè no hi haja substitució lingüística. El procés es basa en:
- Voluntat política: fa referència als governants que veuen la necessitat de protegir i resguardar les llengües, ja que les veuen com un gran patrimoni cultural. Per tant, defenen a les llengües minoritzades que tenen al seu territori. A més de tindre una política normalitzadora els parlants han de ser lleials a la llengua fent ús de les seues lleis i normes.
- Normativització: perquè la llengua es puga difondre als àmbits d'ús culte és necessari que els filòlegs facen una normativa de la llengua.
- Estandardització: el registre estàndard fa possible que la llengua es puga difondre, que supere les diferències dialectals i que tots els parlants s'identifiquen.
- Política lingüística: fa referència a què el govern faça una planificació lingüística i la porte a cap.

El procés de normativització va començar al primer terç del segle XX a diferència d'altres llengües que s'havien produït als segles XVII i XVIII. Es va donar aquest procés per la combinació de distint factor (polítics, socials i culturals). El principal autor va ser Pompeu Fabra que va acabar amb l'anarquia ortogràfica que hi havia redactant "Les normes ortogràfiques" de 1913, "La Gramàtica" de 1918, etc. Com a curiositat, cal dir que són les normes que utilitzem hui en dia.

El procés va terminar en 1932 amb "El Diccionari General de la Llengua Catalana", ja que depurava el vocabulari tan castellanitzat.

Amb la instauració de la Democràcia i dels Estatus d'Autonomia la nostra llengua es fa oficial. D'aquesta manera es dignifica la llengua ja que avanç estava en un procés de substitució lingüística pel castellà i es considerava una llengua vulgar. Un exemple és que a partir de 1979 es va introduir el valencià com assignatura en el sistema educatiu no universitari i en 1983 es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Amb el primer exemple el que pretenien era una educació bilingüe perquè els estudiants dominaren les dues llengües: el castellà i el valencià. El portaven a cap mitjançant tres vies:
- PEV: Programa d'Ensenyament en Valencià.
- PIL: Programa d'Immersió Lingüística.
- PIP: Programa d'Incorporació Progressiva.



4- Els mitjans de comunicació:

Els mitjans de comunicació al País Valencià:
El sistema comunicatiu valencià té les primeres empremtes i programes de ràdio en valencià als anys seixanta i setanta del segle XX.
La situació era de subdesenvolupament del país respecte a premsa i la inexistència de l'opinió pública.
Durant el franquisme es va dur a terme una situació de censura en la qual el govern era qui difonia les notícies.
L'únic diari de propietat privada que Franco no va tancar el 1939 en prendre València va ser Las Provincias.
Alguns diaris i revistes com Primera Página i La Marina van ser els principals mitjans que mostraven les relacions conflictives que hi havia amb les autoritats d'aquella època portant a una renovació de les pràctiques periodístiques.
Cal destacar també el paper que va tenir la premsa clandestina, ja que formaven espais d'informació, reflexió i formació política. Alguns utilitzaven la premsa i ràdio en contra d'aquest règim i per a conscienciar a la població.

L'herència del franquisme:
Es va mantenir intactes moltes esferes i funcions del sistema comunicatiu de la dictadura. Aquest fet no era compatible amb la democràcia. 
En 1976 el desenvolupament de la televisió i la ràdio és superior al de la premsa escrita.
- Premsa: la premsa de Madrid (escrita en castellà) va tindre la major part de les vendes a causa de les insuficiències de la premsa valenciana.
- Televisió: en 1974 es va introduir l'ús del valencià en les emissions diàries de mitja hora a l'informatiu Aitana (TVE). El seu contingut va reflectir els conflictes i problemes de la realitat valenciana. Al 77 l'extrema dreta va provocar problemes que ficaven en perill el programa i a les persones que treballaven en ell.
- Ràdio: també en l'any 1974 es va obrir el programa De Dalt a Baix a Ràdio Peninsular. Aquest era el primer programa completament en valencià i per això es va convertir en un símbol. Finalment el programa va desaparéixer en el 78 amb la integració de Radio Peninsular a RNE. Va rebre moltes pressions dels sectors més reaccionaris de la ciutat de valència.

Conflicte sociopolític (1976-1982):
Durant la transició política hi va haver una lluita entorn de l'estatus que havien de tenir el castellà i el valencià.
D'altra banda hi va haver reivindicació de les <<tradicions>> valencianes enfront dels <<intents catalanitzants>>.
Els mitjans de comunicació que aparegueren en aquest moment resultaren molts insuficients per fer front a l'hegemonia mediàtica de la dreta on pervivien les plantilles, la ideologia i les pràctiques heretades del franquisme.
-> Trets claus en la interpretació del procés de construcció del sistema comunicatiu valencià:
1) Paper dels mitjans en aquell conflicte.
2) La solució del pacte final a l'Estatus d'Autonomia cedint en totes les qüestions que impugnava la dreta.

Dificultats en el llarg procés de la posada en marxa de la ràdio i televisió autonòmiques (RTVV):

- Pervivència d'una marcada estructura provincial en la premsa escrita.
- Manteniment de la penetració dels mitjans de Madrid.
- Escassa o nul·la presència del Valencià als mitjans de comunicació, excepció feta-i parcialment- dels mitjans propis de la Generalitat.
- Els incompliments de la legalitat en l'ús del valencià en les emissores FM i, més recentment, en les televisions digitals.

Causa de la permanència d'aquest conflicte:

Temor o negativa dels governants valencians a establir acords públics de col·laboració quant a política lingüística, cultural i comunicativa amb les comunitats autònomes de la resta del domini lingüístic.

Construcció del sistema comunicatiu valencià:

- Premsa: en aquest medi la presència del català era ocasional. El País va ser el que inicià la publicació d'un suplement cultural i després El levante-EMV també ho va fer. Les ajudes van ser escasses durant els anys de govern socialistes però durant el govern popular van ser inexistents.
- Ràdio: al final dels anys 80 s'iniciaren els canvis en aquest sistema però el català encara tenia poca presència, ja que l'audiència es concentrava en les cadenes estatals en espanyol. Les emissores on predominava el valencià era en les programacions de ràdios lliures i municipals.
- Televisió: va ser l'any 1984 quan s'inicià les emissions regulars de TV3 que arribaven a València incrementant d'aquesta manera el prestigi del català al País Valencià i va promoure la Televisió Valenciana. Canal 9 va començar a emetre l'any 1989 ocupant la freqüència de TV3 i passant a constituir l'eix del sistema televisiu valencià. Avui existeix un gran retrocés del valencià com a llengua de la televisió local a causa del predomini de les televisions privades.

5- Multiculturalitat i globalització:

Debat multiculturalitat social: paradoxa.
És la diversitat cultural i la seua importància està creixent en la nostra societat.

-> Els fenòmens de globalització econòmica i social accelera els processos d'homogeneïtzació cultural arreu del món.

Objectius:
- Educar per viure en contextos heterogenis.
- Crear cohesió social des de la pluralitat.
- Construir comunitat des de la diversitat identitària.

3 propostes fonamentals de l'educació intercultural:
1) Organitzar  experiències de socialització basades en valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
2) Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d'aprenentatge social.
3) Dotal els alumnes de destreses d'anàlisi, valoració i crítica de la cultura.

Set propostes des de l'educació intercultural:
1. Fer palés que la diversitat social i cultural és natural.
2. Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
3. Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
4. Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat.
5. Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
6. Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
7. Educar en el tractament dels conflictes culturals.

................................................................................................................

Benvinguts i benvingudes.

Bona vesprada a tots i a totes.
Espere donar una bona utilitat al meu bloc. Per si vosaltres també voleu fer un bloc ací teniu un tutorial.
Una salutació.