dilluns, 4 de maig del 2015

BLOC 2: EDUCACIÓ PLURILINGÜE.

1. Models d'educació plurilingüe.

Coneixements previs:

- Llengua oficial: idioma que s'adopta com a propi i és, per tant, la llengua de cada institució. Normalment a la llengua històrica de la zona.
- Llengua cooficial: llengua oficial d'un territori juntament amb una altra o altres.
- Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
- Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia com a sinònim de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
- Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.

Implicacions de l'ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià:

1- El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2- L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
3- Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficial en acabar l'escolaritat obligatòria.
4- El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
5- Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la comunitat.
6- L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.

Un model educatiu per a una societat amb dues llengües, pel que fa a la llengua minoritzada pot:

a) Marginar-la.
b) Acceptar-la només com a àrea (Educació monolingüe)
c) Acceptar-la com a àrea i com a vehicle d'instrucció per a abandonar-la després (Educació bilingüe-Model compensatori o de transició).
d) Acceptar-la com a àrea i com a vehicle d'instrucció per mantenir-la només per als parlants de la llengua minoritzada (Educació bilingüe-Model de manteniment).
e) Acceptar-la com a àrea i com a vehicle d'instrucció per mantenir-la per a TOTS els parlants (Educació bilingüe-Model d'enriquiment).

Models:

- Model compensatori: els destinataris són els usuaris d'una L1 minoritzada. El seu objectiu és compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada. Al principi L1 és la llengua d'instrucció, després mitjançant aquesta es dóna a conéixer la L2 que més tard serà la llengua d'instrucció amb la incorporació dels aprenents als programes regulars en L2.
- Model de manteniment:  els destinataris són els usuaris d'una L1 minoritzada. El seu objectiu és mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades. L'ensenyament comença amb L1 com a llengua d'instrucció i a poc a poc s'incorpora la L2 als continguts escolars.
- Model d'enriquiment: els destinataris són els usuaris de les dues llengües en contacte. El seu objectiu és desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües. La distribució de les dues llengües serà equitativa com a llengües d'instrucció al llarg de diferents etapes educatives.
- Model de recuperació plena: els usuaris són els parlants de les dues comunitats lingüístiques. El seu objectiu és invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada. La L1 és la llengua vehicular mentre que la L2 s'estudia com una mera matèria més.

2. Programes d'educació bilingüe i plurilingüe.

És un patró didacticoorganitzatiu que intenta adaptar-se al conjunt de variables que conformen una situació educativa general.
PEB està dissenyat per a tota la comunitat. El seu objectiu és que tots els membres assolisquen un domini efectiu de totes dues llengües sense perjudici de l'aprenentatge d'una llengua estrangera.
La seua classificació és:
- Atenent al territori.

- Atenent a la llengua base d'aprenentatge.

- Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.

Es concreta segons:
- La llengua de l'entorn de l'alumnat.
- La necessitat des d'una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
- L'actitud dels pares i mares envers la presència del valencià al centre.
- La llengua base d'aprenentatge en què s'iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.

PEB al territori valencià:

-Territoris de predomini lingüístic castellà: Educació monolingüe ja que s'utilitza el castellà com a llengua vehicular i el valencià com a àrea (PROGRAMA BÀSIC). Es pot demanar l'excepció de l'assignatura.

-Territoris de predomini lingüístic valencià: Educació bilingüe, model d'enriquiment. Es pot trobar un Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV), Programa d'Immersió Lingüística (PIL), Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) i Programa d'Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).

. PEV: Comportarà l'ús del valencià com a llengua base de l'aprenentatge en tot el tram de l'Educació Infantil i Primària. La zona d'aplicació són les poblacions de predomini lingüístic valencià, en els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants. S'aplica en infantil, primària i secundària, ja que el programa PEV continua de forma coherent a secundària. Els objectius són afavorir l'aprenentatge a partir de la L1 i desenvolupar un domini formal del valencià i al mateix temps assolir un domini equilibrat del castellà que des del principi es fa una introducció al castellà oral.

. PIL: Està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació. El programa està dissenyat perquè, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l'alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. La zona d'aplicació són les poblacions de predomini lingüístic valencià en els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants. Els seus objectius són afavorir l'aprenentatge de llengües a partir de la llengua no assolida, aconseguint una competència lingüística en aquesta llengua i aconseguir el domini de les dues llengües oficials. La llengua vehicular primera, la iniciació a la lectoescriptura i la introducció a una llengua estrangera es dóna en valencià. El castellà s'incorpora com a llengua d'instrucció al primer o segon cicle de primària. No existeix aquest programa a l'ESO però continua de forma coherent amb el PEV.

. PIP: Aquest programa afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià fins que s'assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dues llengües oficials. Aquest disseny tractarà de garantir almenys l'ús del valencià com a llengua d'aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups. La zona d'aplicació són les poblacions de predomini lingüístic valencià en els centres amb alumnat valencianoparlants i castellanoparlants. S'aplica en infantil, primària i secundària. El seu objectiu és afavorir l'aprenentatge a partir de la L1. La llengua base de l'aprenentatge és el castellà i s'introdueix el valencià de manera oral des de l'etapa infantil. Al primer cicle de primària s'introdueix el valencià com a àrea. Al segon cicle s'introdueix l'assignatura de Coneixement del Medi en valencià. En secundària es continua el programa amb l'ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques.

. PEBE: Aproximació a una llengua estrangera en segon curs d'infantil. S'incorpora a primer cicle de primària aquesta llengua estrangera com a vehicular. Amb tot, cal determinar la proporció de l'ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada respectant els mínims, així com el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, i la definició del tractament de la lectoescriptura.

3. Documents organitzatius:



Disseny Particular del Programa d'ensenyament en valencià (DPP):

És un document de caràcter obligatori que ha de ser aprovat pel Consell Escolar que permet adoptar un determinat  PEB adequat al centre. En ell es delimita l'ús vehicular de cada llengua per després elaborar el Projecte Educatiu de Centre coherent al programa d'educació bilingüe triat. A més, permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament i l'és del valencià en cada centre.

Els continguts que presenta són:

- Objectius generals del currículum.
- Delimitació de l'ús del castellà i valencià com a llengües d'instrucció.
- Moments i seqüència d'introducció sistemàtica de la lectura i escriptura en valencià i castellà.
- Tractament metodològic del valencià, castellà i de la llengua estrangera.
- Previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.

- El centre educatiu com a unitat d'intervenció.

. Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius.
. Per mantenir una llengua viva és fonamental l'actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a sobreviure amb molts pocs parlants si aquests en fan ús.
. La presència del valencià en l'àmbit acadèmic, administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu és de gran importància.
. Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús habitual en les activitats del centre suposa una planificació.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada